L'editorial Astiberri va publicar el 2011 Olor a tierra quemada, el primer volum de la sèrie que, aquí, va ser presentada amb el nom de AAMA, sense l'accent circumflex a la segona "a". Fa poc, cap a final de l'any passat, va sortir al mercat El desierto de los espejos, tercer i, de moment, darrer volum. Amb aquests tres àlbums Peeters va rebre el premi de la millor sèrie en el Festival Internacional d'Angulema l'any 2013.

AAMA és una sèrie amb tot el que s'espera que ha de tenir la ciència-ficció: un futur distòpic amb naus espacials, planetes primitius i hostils en què la vida comença a desenvolupar-se, una base científica instal·lada en un lloc aïllat i perillós, robots dotats de IA, implants que protegeixen però ensems condicionen els humans, corporacions i empreses que imposen les seves lleis per sobre de qualsevol govern i substàncies desconegudes que se suposa que posaran remei a qualsevol cosa.

La història comença quan en un paratge inhòspit del planeta Ona (Ji), Churchill, un robot amb cos de simi però amb cames humanes, troba Verloc, que ha perdut la memòria i no recorda ni qui és, ni on és, ni per què hi és. Churchill li dóna un llibre que conté els seuS records. Els records, però, no comencen pel principi, i el primer flashback només ens porta a trobar Verloc dins la nau espacial del seu germà Conrad. Com hi ha arribat i per què hi és? Caldrà retrocedir encara diverses vegades per anar esbrinant tota la història. De moment sabem que Verloc, abans d'embarcar, era una desferra humana rebutjada per la societat per haver-se negat a utilitzar els implants, que la seva dona l'ha abandonat i que li havien prohibit veure la seva filla Lilja. Conrad, acompanyat de Churchill, que en aquell moment encara tenia les seves pròpies cames, recull Verloc i el compromet a participar en una engrescadora, però misteriosa, aventura.

Les incògnites s'aniran plantejant de mica en mica; les respostes, però, tardarem força més a saber-les, i quedaran unes quantes preguntes sense resposta.

Com a opinió molt personal, he de confessar que aprecio més AAMA pels seus guions que pels seus dibuixos, que pertanyen a una estètica que jo trobo una mica dura i poc atractiva. Peeters, que va començar com a dibuixant publicitari a Suïssa, el seu país, va donar-se a conèixer en el món de còmic amb Píldoras azules (2001), un volum autobiogràfic on reflexiona sobre la seva relació amb una noia seropositiva; n'hem pogut llegir també els dos volums d'una interessant sèrie policíaca, RG(2007), i els quatre de LUPUS (2003), que Astiberri ha publicat també en un volum integral de 400 pàgines.

Toni Segarra