ALACK SINNER
Autors: Carlo Sampayo (guions) i José Antonio Muñoz (dibuixos)
Lloc i data d'aparició: Itàlia, 1975. Revista ALTER LINUS
 

ALACK SINNER trenca amb l'estètica imposada per l'escola francobelga per recuperar l'esperit original de la novel·la negra americana. Igual que els seus autors, dos argentins exiliats, el protagonista també exiliat, és un antic policia cansat dels tripijocs dels seus companys que treballa als Estats Units primer com a xofer de taxi i desprès com a detectiu privat. A la manera d'un Sam Spade o d'uns dels protagonistes encarnats per Humprey Bogart, Sinner, cigarret a la boca, freqüenta el Bar de Joe, un lloc on pot trobar bona part de gent marginada per la societat de consum. Alack Sinner és un declarat enemic dels policies corruptes, dels advocats deshonestos al servei del crim organitzat, dels fatxendes sàdics i dels traficants de droga i és amic dels perdedors. Ell mateix, a l'estil dels antiherois de Dashiell Hamett o Raymond Chandler, és un perdedor que lluita contra els esglaons més baixos de la delinqüència i el crim però que no podrà mai arribar a combatre els autèntics culpables d'una societat violenta i hipòcrita que els permet ocupar els llocs més alts de les finances i el poder. La sèrie que, a partir d'un dels seus personatges, Sophie, ha originat una segona sèrie amb aquest nom, utilitza una estètica pictòrica, de blancs i negres contrastats, molt propera a l'estil de Milton Cannif i Frank Robbins. En mica en mica, però, els personatges apareixen cada cop amb una distorsió més accentuada fins arribar a semblar personatges de les pintures negres de Goya. L'horror a la guerra que inspirà aquest és contraposa a l'horror a la societat del crim dels autors de ALACK SINNER.

El món del còmic
Toni Segarra