ATTILA... MON AMOUR
Autors: Jean-Yves Mitton (guions) i Franck Bonnet (dibuixos)
Lloc i data d'aparició: França, novembre 1998. Editorial Glénat

Barreja de còmic històric i fantasia. Dit d'un altra manera, es tracta de mostrar uns fets verídics des d'una perspectiva que atribueix poders a personatges ficticis que assessores, guien i protegeixen els que són reals.

Comença la saga quan una delegació del imperi romà d'orient es troba amb Àtila per aturar una possible invasió de Constantinoble a canvi de tributs. Seguint la tradició més estesa, encara que possiblement no verídica, sobre la crueltat d'Àtila, la delegació romana es enganyada de manera despectiva fins el punt de fer besar el penis del fill del cabdell dels huns als representants dels poder civils i religiós -delegat i al bisbe- dels bizantins fent-los creure que es tracta d'un cerimonial protocol·lari entre la "noblesa" asiàtica.

Entre els obsequis lliurats hi ha Guddur, un esclau turc gegant, cuidador d'un misteriós, estrany i quasi monstruós animal que, a la llarga, no resulta ser rés més que una noia nua coberta amb una pell de llop i que tothom anomena Lupa. Precisament ella serà la que orientarà Àtila sobre quines són les decisions més convenients per a conquerir l'imperi romà. Una noia quasi salvatge que coneix millor que ningú el joc d'escacs i no té cap mena de problema per descriure a la perfecció cada detall dels territoris per on aconsella que passi l'exèrcit de Àtila per evitar les defenses romanes. Encara que, més endavant, anirem trobant explicacions de la seva procedència i dels seus motius, els seus coneixements són molts superiors als de qualsevol noia, fos quin fos el seu rang, hagués pogut tenir l'any 450. De fet llegint aquesta sèrie podríem arribar a creure que les conquestes de Àtila varen ser una conseqüència de l'afany de venjança d'aquest noia envers Roma fonamentalment, però, cap el seu emperador Valentinià i el seu general Aetius.

Han passat ja molts anys des dels inicis del còmic històric fins aquest. Recordem, per exemple, el paper d'Aleta a PRINCE VALIANT de Hal Foster i comparem-lo amb el de Lupa. És clar que la moral i la censura d'ara ja no són els que hi havia a l'època de Foster. Una escena en la que les dones de Àtila estan semi despullades agenollades sota la taula per satisfer els convidats de Àtila hagués estat impensable fa només un parell de dècades.

El problema de fer un còmic amb personatges històrics és que no es pot canviar el que va succeir realment. Per aquest motiu moltes de les coses que passen tenen un final o una sortida totalment previsibles.

La sèrie, ja acabada, es composa de sis àlbums que, si no vaig errat, no han estat publicats mai per cap editorial ni en català ni en castellà.

El món del còmic
Toni Segarra