DELTA 99
Autors: Jesús Flores Thies (guions) i Carlos Giménez (dibuixos)

Lloc i data d'aparició: Espanya, 1968.

 

DELTA 99, junt amb CINCO POR INFINITO que es publicava en el mateix quadern, va ser la sèrie que representà la renovació del còmic de ciència-ficció a Espanya. Tanmateix aquesta renovació va ser més deguda a la tasca dels seus dibuixants que no pas dels guionistes. En el cas de DELTA 99, Carlos Giménez va introduir tot un conjunt de novetats estilístiques que van significar una autèntica revolució en els conceptes de muntatge i planificació habituals en aquella època. Llàstima que, per contra, el guionista no va saber estar a l'alçada dels plantejaments del dibuixant i va seguir amb uns guions massa clàssics, un xic pedants i, sobretot, bastant reaccionaris.
Delta 99 és un ser d'un altre planeta que té una aparença totalment humana. Potser una de les principals errades del guió és que no sabem res del seu món d'origen, dels seus costums, la seva cultura, del nivell d'una ciència desconeguda que li proporciona uns poders especials i, per suposat, per quina raó i amb quina finalitat es troba en el nostre planeta. Igual que Superman sembla que la seva única missió sigui la d'impedir el mal, un mal genèric que s'identifica en contra de tot allò que posi en perill els valors del sistema capitalista. A Delta 99 no li preocupa gens ni mica que més de la meitat de la població del nostre planeta pateixi fam i visqui sota el llindar de la pobresa. Ell es dedica a perseguir i captura als típics delinqüents que assalten bancs o, diguem-ho irònicament, roben el moneder a les velletes. Ni per un moment se li acut, però, lluitar contra les grans corporacions i empreses que dominen el món i el fan com el fan.
DELTA 99 que va néixer d'una idea de Josep Toutain desenvolupada primer per Flores Thies i posteriorment per Víctor Mora va tenir poca fortuna en les seves infames edicions. Primer amb les vinyetes guillotinades de qualsevol manera, per Ibero Mundial de Ediciones, per adaptar-les a un format que no era el que Carlos Giménez havia fet servir en els originals. Després amb una edició de Buru Lan a la que es va afegir color, se suposa que per malenteses raons comercials, y per si encara això era poc amb els guions manipulats. El fet que els guions deixessin molt a desitjar no justifica de cap manera que una tercera persona faci el que vulgui amb ells. Sobretot quan és incapaç de millorar-los.
A Carlos Giménez DELTA 99 va servir-li d'assaig per una gran obra posterior, DANI FUTURO, que va sortir un any desprès. La diferència entre una i altra és considerable. A la primera només s'insinuen els elements bàsics de l'estil narratiu de Giménez: els muntatges analítics, els salts temporals, les el·lipsis narratives, i una planificació que té més en compte la pàgina que la vinyeta. Un conjunt de coses que constitueixen les millors qualitats d'un dibuixant que si bé no està excessivament dotat pel dibuix realista (el seus dibuixos, sobre tot de figures humanes són una mica tous) és, en canvi i de manera indiscutible, el millor narrador que ha tingut mai el còmic espanyol.
Cal destacar que en aquella societat repressiva del finals dels seixanta, els autors es van atrevir a introduir, encara que lleugerament, l'erotisme, un dels temes més perseguits per la censura franquista. La timidesa amb que van fer-ho justifica en part el seu fracàs. Los noies de Carlos, inspirades en la model Teresa Gimpera i la cantant Guillermina Mota, muses de la cinematogràfica Escola de Barcelona, eren, malgrat les minifaldilles, bastant asexuades i menys mite eròtic del que pretenien ser. Tampoc podem dir que els guions ajudessin molt en aquest aspecte.

El món del còmic
Toni Segarra