FLASH GORDON, a diferència de les sèries clàssiques americanes anteriors, va sortir per primera vegada en forma de planxa dominical el gener de l'any 1934, signada per Alex Raymond i distribuïda pel King Features Syndicate. Alex Raymond s'inspirà en la novel·la When Worlds Collide de Philip Wylie i Edwin Balmer. Molt aviat, però, els guions van passar a ser escrits per Don Moore. La tira diària no va aparèixer fins al 1940 dibuixada també, en un començament, per Alex Raymond però continuada per Austin Briggs, Dan Barry, Sy Barry, Frank Frazetta, Ray Krenkel, Al Williamson i Ric Estrada. Les planxes dominicals, en canvi, són dibuixades exclusivament, des de l'any 1948, per Mac Raboy. Amb un plantejament similar al de Buck Rogers, Flash Gordon abandona la Terra acompanyat de la seva promesa Dale Arden i del científic Hanz Zarkov per arribar al planeta Mongo tiranitzat per l'emperador Ming que, com és normal, intentarà seduir Dale mentre la seva filla Aura pensa fer el mateix amb Flash. Flash aconseguirà aplegar al seu voltant en la lluita contra el tirà la resta del planeta i restituir el tron a Barin, l'autèntic príncep hereu que s'aparellarà amb Aura. Encara que la versió de Raymond sigui la més famosa per la qualitat dels dibuixos, els guions són simplistes i poc treballats des del punt de vista de la ciència-ficció. El maniqueisme és la principal característica d'aquesta etapa que podria passar perfectament per una història de l'Edat Mitjana, amb torneigs inclosos. Dan Barry, un dels continuadors de la sèrie, li va atorgar unes característiques que, sobre tot a nivell tecnològic, científic i en el tractament dels personatges, la convertiren en una nova sèrie important, totalment renovada, que mereix consideració especial.