| EL
GUERRERO DEL ANTIFAZ |
| Autor:
Manuel Gago (guions i dibuixos) |
| Lloc
i data
d'aparició: Espanya, 24 d'octubre de 1944. Quaderns apaïsats
Editorial Valenciana. |
| |
 |
No
hi ha cap dubte de que EL GUERRERO DEL ANTIFAZ, amb 668 quaderns publicats,
és una de les sèries més populars i de mes durada de la
història del tebeo espanyol. Aquest èxit probablement sigui
degut a que la història narrada connectava perfectament amb el
llenguatge, la ideologia i els costums d'aquella època, incloent-hi
com ingredients bàsics la violència, crueltat, el sadisme,
la traïció i la sensualitat reprimida. En definitiva un concepte
de nacional catolicisme que veia l'època dels Reis Catòlics
i la lluita de la noblesa castellana per imposar la unitat política
a base d'expulsar del territori a jueus i musulmans com l'antecedent que
justificava la idea de creuada, contra els partidaris de la democràcia
i la república, que la dictadura pretenia imposar a la població.
La història comença sota el regnat dels Reis Catòlics
però el llarg de la narració veiem que subsisteixen encara
poders locals semblants als dels regnes de taifes. Alí-Kan, senyor
d'un petit territori fronterer rapta, en
una incursió a terres cristianes, la comtessa de Roca que
està prenyada de setmanes i que serà elevada a la categoria
de favorita en el seu harem després de ser degudament
violada. Quan mesos després neix un nen tothom creu que és
fill d'Alí-Kan sense que la mare digui res per temor a veure'l
mort. El nen creix i es converteix en un lluitador temible,
assot dels cristians, fins que un dia la seva mare li confessa que és
fill del compte de Roca. El jove aconsegueix deixar ferit Alí-Kan,
que ha matat la seva mare, i corre a explicar la seva història al
seu presumpte pare.
Per evitar ser conegut pels cavallers cristians, que l'odien per haver
matat companys i parents, es posa una creu al pit, cobreix el seu rostre amb un
antifaç i, com a bon
convers, dedica la seva vida a lluitar contra els infidels per venjar sa
mare i reparar
el mal fet anteriorment. Deixant de banda Las nuevas aventuras de
El Guerrero del Antifaz publicades entre els anys 1978 i 1980,
podem dividir la història en tres etapes. En la primera i més
interessant (del número
1 al 99) els fets tenen lloc en el sud de la península
lluitant contra temibles adversaris musulmans: Olián,
Motamid, Harúm, Hamed Zenete, Yeir-Kan,... En el número 99,
En tierras africanas comença la segona en la que les aventures
s'escampen per tots els indrets de la Mediterrània. Els
personatges guanyen en profunditat psicològica i el dibuix ha millorat de
manera considerable. Però l'aventura s'allarga excessivament i sembla que
no hagi d'acabar mai. Finalment en el número 362, Retorno feliz,
el Guerrero convertit ja en Adolfo de Montcada aconsegueix el perdó
reial i es casa amb Ana María. La tercera
etapa, fins el nombre 668, és vista per molts només com un
descarat intent mercantil d'aprofitar l'acceptació del públic.
Sobretot quan, per divergències amb l'editorial Gago deixa la seva obra
en mans de Matías Alonso.
Malgrat
la indiscutible afinitat ideològica amb la de l'Espanya franquista,
EL GUERRERO DEL ANTIFAZ té molts elements que són més
propis d'un pensament progressista del que seria d'esperar en el tipus
de còmic d'aquell moment. Sobretot pel que respecte a la postura
de les dones. Les que surten a la sèrie, Zoraida, Aixá,
la Mujer Pirata, enamorades totes, amigues i enemigues del Guerrero, són
dones independents, vestides amb teles transparents o faldilles exageradament
curtes, que manen, lluiten i prenen decisions. Això, exceptuant,
a l'estimada del Guerrero, la comtessa Ana Maria, que era una bleda solellada
model perfecte del que pretén un pensament reaccionari que la redueix
al paper de mestressa de casa i repòs del guerrer.
|