HOM
Autor: Carlos Giménez (guions i dibuixos)
Lloc i data d'aparició: Espanya, 1977. Àlbum d'Ediciones amaika S.A.
 

Encara que HOM va aparèixer directament en àlbum l'any 1977 va ser dibuixat l'any 75. La data és important perquè aquell va ser l'any que va morir Franco. Encara no havia començat la transició i el debat polític girava en torn a si la oposició seria capaç d'imposar una ruptura democràtica o caldria seguir evolucionat lentament cap a cotes més permisives de llibertat. I és clar que Carlos Giménez adapta un relat de ciència-ficció, El lento morir de la Tierra, de Brian Aldiss per fer una paràbola sobre el moment polític que atravessava el país. Per si això no fos prou clar revelem una dada que ha passat desapercebuda i poca gent sap: quan, al final de l'àlbum, Hom torna al seu poblat els caçadors li expliquen que les coses han canviat des que ell va marxar. Han mort, diuen, San, Txi, Ga, Hum, Ota... Noms que molt bé podrien pertanyer al relat original per la seva concisió però que realment corresponen a Ramón García Sanz, Juan Paredes "Txiqui", Ramón García, José Humberto Baeza i Angel Otaegui, els cinc activistes de ETA assassinats per ordre del dictador el 27 de setembre d'aquell any. Ho sé, perquè la ideia va ser meva. Carlos Giménez fa tot seguit la seva aportació al debat abans citat: si l'animal gran és capaç de menjar-se el petit, la unió de tots els petits aconsegueix destruir el gran. I hom que ha après la lliçó manifesta la seva voluntat de continuar la lluita en una llar que ell ha ajudat a construir. Poques vegades el còmic espanyol havia donat un missatge tant contundent sobre la necessitat de participar activament per construir el nostre futur. De fet tota la història ha de ser llegida entenent-la com l'alienació que estava patint la gent sota el terror imposat per la dictadura. Simbòlicament, el paràsit que porta sobre seu Hom i anul·la la seva voluntat i el fa actuar de manera cruel i egoista és el paràsit que portava la societat espanyola de "el plan de desarrollo" que permetia accedir a un nivell de benestar material (cotxe, televisor, electrodomèstics,...) a tots els que acceptaven passivament el sistema polític i s'oposaven als sindicats, partits polítics i a una premsa lliura amb el pretext que això només havia portat problemes en el passat.

El món del còmic
Toni Segarra