HOM |
Autor:
Carlos Giménez (guions i dibuixos) |
Lloc
i data
d'aparició: Espanya, 1977. Àlbum d'Ediciones amaika
S.A. |
|
|
Encara
que HOM va aparèixer directament en àlbum l'any 1977 va
ser dibuixat l'any 75. La data és important perquè aquell
va ser l'any que va morir Franco. Encara no havia començat la transició
i el debat polític girava en torn a si la oposició seria
capaç d'imposar una ruptura democràtica o caldria seguir
evolucionat lentament cap a cotes més permisives de llibertat.
I és clar que Carlos Giménez adapta un relat de ciència-ficció,
El lento morir de la Tierra, de Brian Aldiss per fer una paràbola
sobre el moment polític que atravessava el país. Per si
això no fos prou clar revelem una dada que ha passat desapercebuda
i poca gent sap: quan, al final de l'àlbum, Hom torna al seu poblat
els caçadors li expliquen que les coses han canviat des que ell
va marxar. Han mort, diuen, San, Txi, Ga, Hum, Ota... Noms que molt bé
podrien pertanyer al relat original per la seva concisió però
que realment corresponen a Ramón García Sanz, Juan Paredes
"Txiqui", Ramón García, José Humberto Baeza
i Angel Otaegui, els cinc activistes de ETA assassinats per ordre del
dictador el 27 de setembre d'aquell any. Ho sé, perquè la
ideia va ser meva. Carlos Giménez fa tot seguit la seva aportació
al debat abans citat: si l'animal gran és capaç de menjar-se
el petit, la unió de tots els petits aconsegueix destruir el gran.
I hom que ha après la lliçó manifesta la seva voluntat
de continuar la lluita en una llar que ell ha ajudat a construir. Poques
vegades el còmic espanyol havia donat un missatge tant contundent
sobre la necessitat de participar activament per construir el nostre futur.
De fet tota la història ha de ser llegida entenent-la com l'alienació
que estava patint la gent sota el terror imposat per la dictadura. Simbòlicament,
el paràsit que porta sobre seu Hom i anul·la la seva voluntat
i el fa actuar de manera cruel i egoista és el paràsit que
portava la societat espanyola de "el plan de desarrollo" que
permetia accedir a un nivell de benestar material (cotxe, televisor, electrodomèstics,...)
a tots els que acceptaven passivament el sistema polític i s'oposaven
als sindicats, partits polítics i a una premsa lliura amb el pretext
que això només havia portat problemes en el passat.
|