THE
HEART OF JULIET JONES |
Autors:
Elliot Caplin (guions) i Stan Drake (dibuixos) |
Lloc
i data d'aparició: Estats Units, 9 de març de 1953.
King Features Syndicat |
THE
HEART OF JULIET JONES que es va publicar originalment en forma de tires
periòdiques distribuïdes pel King Features Syndicate es va
arribar a publicar de manera simultània a més de 600 diaris
als Estats Units. No és d'estranyar atès que el seu contingut
romàntic reflecteix fidelment el model matriarcal de la societat
nord-americana.
Encara
que el títol del còmic porti el nom de Juliet el protagonisme
es compartit per la seva germana Eva. Juliet és una dona d'uns
trenta anys, atractiva i soltera, responsable i discreta. Tot el contrari
de la seva germana, una noia rossa deu anys més jove que no para
de posar-se en problemes. Ja, les primeres vinyetes del còmic reflecteixen
perfectament el caràcter de les dues germanes. Eva es detinguda
per conduir, acompanyada, amb excés de velocitat. La policia truca
a la germana que està dormint perquè vagi a pagar la comissaria.
Les primeres paraules que li adreça Eva és que no vol cap
sermó. La resposta de Juliet és preguntar al policia quina
és la quantia de la multa. Quan surten del edifici Eva encara segueix
fent retrets.
Juliet
i Eva viuen amb el seu pare un calçasses empleat del la banca Mason
que considera un gran mèrit no haver arribat mai tard a la feina
en els quinze anys que fa que hi treballa. Unes quantes vinyetes més
i els personatges queden totalment definits. Juliet és assenyada,
discreta, modesta, senzilla, sensible i bonica. Se sent responsable tant
del pare com de la germana i està compromesa amb el professor de
matemàtiques d'Eva.
Eva
és tot el contrari, una rossa atractiva, pretensiosa, orgullosa,
despectiva, egoista, voluble, esbojarrada, coqueta, inculta, mentidera,
cruel, immoral i prepotent que no para de posar-se en problemes. Problemes
dels quals sortirà, òbviament, gràcies a l'ajuda
i els consells de la seva germana. En poques vinyetes Caplin ha aconseguit
que els lectors, o lectores, s'enamorin de Juliet i odiïn Eva. A
la llarga, però, l'afany de Juliet per ajudar tothom i posar-se
a la vida dels altres pot provocar més d'un problema. Tal com diu
el doctor Davis "la recompensa habitual als tafaners acostuma a ser
una puntada a la boca per més admirables que siguin les seves motivacions".
El
paper dels homes no és pas massa galdós. El pare, un bon
jan que no pinta absolutament rés, es deixa enredar pel primer
entabanador que passi i és manegat obertament per les seves filles,
sobretot per Eva a qui en cap moment sap fer-li el més mínim
retret. El promès de Juliet cedeix ràpidament als intents
de seducció de la seva alumna fins a l'extrem de caure en la corrupció
aprovant-la malgrat el seu pèssim examen només a canvi d'un
petó i és tant imbècil que es capaç d'esperar-la
dues hores sota una forta pluja mentre ella s'està divertint. Està
clar que un personatge així no pot pas ser el protagonista i per
tant Juliet no tindrà cap problema per deixar-lo marxar. No passen
més de dues tires quan ja té un nou pretendent, ric, a qui
la seva mare posarà tota mena d'entrebancs per impedir-li progressar.
Era d'esperar perquè la sèrie deixaria de tenir sentit si
Juliet trobés l'home definitiu. De fet això va passar molt
més endavant i la sèrie se'n va ressentir.
JULIET
JONES s'inscriu plenament el que seria el còmic romàntic
destinat a un públic femení. Tanmateix l'èxit, a
Estats Units, va desbordar totes les previsions i milers d'homes llegiren
amb afany aquestes histories que reafirmaven el sistema de vida matriarcal
dels Estats Units i la filosofia de que qualsevol, per humil que sigui,
pot arribar a ser president.
Malgrat
el que es pugui suposar JULIET JONES és un bon còmic. Hi
ho és perquè Stan Drake ha sabut donar-hi categoria d'art
amb el seu mestratge. Si deixem de banda l'anàlisi crítica
del seu contingut s'ha de reconèixer que les aventures son atractives.
Ho són, però, molt més gràcies a la quantitat
de detalls que Drake afegeix a cada vinyeta. Una quantitat tant important
que, fins i tot, ha estat criticada de preciosisme. Potser en un còmic
d'ambient policíac arribaria a ser molest. En el que descriu Caplin
és el complement perfecte per a convertir una obra mediocre en
una obra excel·lent. Malgrat la seva filosofia i el seu missatge
clarament retrògrads.
Hi
ha una edició cronològica de JULIET JONES publicada per
Ediciones Eseuve en la seva col·lecció Héroes de
siempre.
|