LI'L
ABNER |
Autor:
Al Capp (guions i dibuixos) |
Lloc
i data d'aparició: Estats Units, 13 d'agost 1934. United Feature
Syndicate |
Al
Capp ha fet, amb aquesta sèrie, una de les cròniques més
crítiques i mordaços de la societat americana sobretot del
que anomenem l'Amèrica profunda; l'Amèrica dels camperols
que tant bé va mostrar, per exemple, Jhon Boorman en la seva pel·lícula
Deliverance (1972) basada en la novel·la de James Dickey que duu
el mateix títol .
Entre
les moltes creacions imaginatives que Al Capp ha posat a la sèrie
m'agrada destacar-ne dues. Una és la invenció d'uns pacífics
animals que anomena "shmoos". Els shmoos proporcionen, ous,
carn i llet, es multipliquen de manera sorprenent i són feliços
quan els maten. Unes condicions que els fan idonis pels famolencs pobladors
Dogpatch, el villorri de cabanes atrotinades poblades per ignorants, ganduls,
pocavergonyes y lladres, on transcorre l'acció de la sèrie,
que troben una manera de sortir còmodament de la misèria.
Tot el contrari del que succeeix amb els industrials que trafiquen amb
aquests productes de primera necessitat que veuen el perill de perdre
el seu lucratiu negoci. L'altre és la creació del Sadie
Hawkins Day, que té lloc el 27 de desembre da cada any.
Li'l Abner creu que els shmoos no s'han de matar sinó que s'ha
d'estimar atès que proveeixen les necessitats humanes. És
tant estúpid que quan el cap de la quadrilla que els vol matar
es defineix com exterminador de shmoos la resposta és "No
sé que vol dir exterminador, però és una gran paraula
i jo respecto les grans paraules" i, seguidament, posa els shmoos
en fila per fer més fàcil la seva matança. Unes vinyetes
més endavant se sent decebut quan Daisy Mae (la seva eterna núvia,
model Marilyn Monroe) li fa veure que un dels dos shmus que ell ha salvat
de la matança és una femella. Li'l Abner convençut
de la inutilitat de les femelles i de la superioritat dels mascles n'havia
volgut salvar dos -tots dos mascles- per a protegir l'espècie.
Li`l Abner es nega a deixar que el "seu" mascle s'aparelli amb
la femella que s'ha emportat Daisy. La única solució per
aquesta és el Sadie Hawkins Day.
El
Sadie Hawkins Day porta aquest nom en record de Sadie Hawkins una noia
poc agraciada que els trenta-cinc anys seguia soltera quan totes les seves
amigues s'havien casat abans dels vint. El seu pare, un prohom del poblet,
organitza una cursa en la què les noies persegueixen els nois solters.
El premi és el noi atrapat que es veu obligat a casar-se amb la
noia que l'hagi aconseguit agafar.
A
Dogpatcgh hi viuen també Mammy i Pappy Yokum (els pares Abner),
aixi com el seu avi Honest abe Yokum, l'àvia de Daisy, i un bon
munt de personatges curiosos com Marryin Sam el predicador que ofereix
casaments a 2 dòlars; Moonbean Mc Swine una exuberant morena que
prefereix la companyia dels porcs a la dels humans; Llop Gal una altra
bellesa criada per llops i que prefereix viure amb ells; Disponible Jones
empresari sempre disponible a qui pagui un bon preu; J. Roaringham Fatback,
el rei del porc, un magnat dels negocis tant semblant a un porc que guanya
el concurs al millor porc; Soft-Hearted John el botigur que només
pensa en apujar els preus i matar de fam a la seva clientela, o el senador
Jack S. Phogbound retratat com a un perfecte idiota. Només uns
quant de l'extensa galeria de tipus, amb un coeficient intel·lectual
proper al zero, que mostren de manera irònica la realitat dels
territoris del centre dels Estats Units. Possiblement el tractament és
tant grotesc que ningú es va sentir ofès i la sèrie
no va tenir problemes malgrat, en un moment determinat, el senador : Mc
Carthy, el de la caça de bruixes, va declarar, referint-se a al
Capp: "qui es burla del seu país és un perillós
traïdor".
Una
de les curiositats de les que cal parlar és l'aparició d'un
còmic dins el còmic. Li'l Abner és un apassionat
seguidor de les aventures de Fearless Fosdick dibuixades per Lester Gooch,
una paròdia del Dick Tracy de Chester Gould.
Alguns
episodis de Li'l Abner va ser publicats en castellà per la revista
El Globo. Posteriorment, a començaments dels noranta Ediciones
Eseuve va publicar uns quant àlbums, començant per les tires
de l'any 1948, a la seva col·lecció Art Comics. Desprès
dels dos primers àlbums es fa un salt enrere i es publiquen les
tires a paritr de l'any 1941.És una llàstima que en lloc
dels noms originals, els personatges i el poble sortissin amb noms que
els havien posat a Sud Amèrica. Errada que va ser corregida a partir
del tercer volum en que es va publicar ja amb els noms originals.
|