LI'L ABNER
Autor: Al Capp (guions i dibuixos)
Lloc i data d'aparició: Estats Units, 13 d'agost 1934. United Feature Syndicate

Al Capp ha fet, amb aquesta sèrie, una de les cròniques més crítiques i mordaços de la societat americana sobretot del que anomenem l'Amèrica profunda; l'Amèrica dels camperols que tant bé va mostrar, per exemple, Jhon Boorman en la seva pel·lícula Deliverance (1972) basada en la novel·la de James Dickey que duu el mateix títol .

Entre les moltes creacions imaginatives que Al Capp ha posat a la sèrie m'agrada destacar-ne dues. Una és la invenció d'uns pacífics animals que anomena "shmoos". Els shmoos proporcionen, ous, carn i llet, es multipliquen de manera sorprenent i són feliços quan els maten. Unes condicions que els fan idonis pels famolencs pobladors Dogpatch, el villorri de cabanes atrotinades poblades per ignorants, ganduls, pocavergonyes y lladres, on transcorre l'acció de la sèrie, que troben una manera de sortir còmodament de la misèria. Tot el contrari del que succeeix amb els industrials que trafiquen amb aquests productes de primera necessitat que veuen el perill de perdre el seu lucratiu negoci. L'altre és la creació del Sadie Hawkins Day, que té lloc el 27 de desembre da cada any.

Li'l Abner creu que els shmoos no s'han de matar sinó que s'ha d'estimar atès que proveeixen les necessitats humanes. És tant estúpid que quan el cap de la quadrilla que els vol matar es defineix com exterminador de shmoos la resposta és "No sé que vol dir exterminador, però és una gran paraula i jo respecto les grans paraules" i, seguidament, posa els shmoos en fila per fer més fàcil la seva matança. Unes vinyetes més endavant se sent decebut quan Daisy Mae (la seva eterna núvia, model Marilyn Monroe) li fa veure que un dels dos shmus que ell ha salvat de la matança és una femella. Li'l Abner convençut de la inutilitat de les femelles i de la superioritat dels mascles n'havia volgut salvar dos -tots dos mascles- per a protegir l'espècie. Li`l Abner es nega a deixar que el "seu" mascle s'aparelli amb la femella que s'ha emportat Daisy. La única solució per aquesta és el Sadie Hawkins Day.

El Sadie Hawkins Day porta aquest nom en record de Sadie Hawkins una noia poc agraciada que els trenta-cinc anys seguia soltera quan totes les seves amigues s'havien casat abans dels vint. El seu pare, un prohom del poblet, organitza una cursa en la què les noies persegueixen els nois solters. El premi és el noi atrapat que es veu obligat a casar-se amb la noia que l'hagi aconseguit agafar.

A Dogpatcgh hi viuen també Mammy i Pappy Yokum (els pares Abner), aixi com el seu avi Honest abe Yokum, l'àvia de Daisy, i un bon munt de personatges curiosos com Marryin Sam el predicador que ofereix casaments a 2 dòlars; Moonbean Mc Swine una exuberant morena que prefereix la companyia dels porcs a la dels humans; Llop Gal una altra bellesa criada per llops i que prefereix viure amb ells; Disponible Jones empresari sempre disponible a qui pagui un bon preu; J. Roaringham Fatback, el rei del porc, un magnat dels negocis tant semblant a un porc que guanya el concurs al millor porc; Soft-Hearted John el botigur que només pensa en apujar els preus i matar de fam a la seva clientela, o el senador Jack S. Phogbound retratat com a un perfecte idiota. Només uns quant de l'extensa galeria de tipus, amb un coeficient intel·lectual proper al zero, que mostren de manera irònica la realitat dels territoris del centre dels Estats Units. Possiblement el tractament és tant grotesc que ningú es va sentir ofès i la sèrie no va tenir problemes malgrat, en un moment determinat, el senador : Mc Carthy, el de la caça de bruixes, va declarar, referint-se a al Capp: "qui es burla del seu país és un perillós traïdor".

Una de les curiositats de les que cal parlar és l'aparició d'un còmic dins el còmic. Li'l Abner és un apassionat seguidor de les aventures de Fearless Fosdick dibuixades per Lester Gooch, una paròdia del Dick Tracy de Chester Gould.

Alguns episodis de Li'l Abner va ser publicats en castellà per la revista El Globo. Posteriorment, a començaments dels noranta Ediciones Eseuve va publicar uns quant àlbums, començant per les tires de l'any 1948, a la seva col·lecció Art Comics. Desprès dels dos primers àlbums es fa un salt enrere i es publiquen les tires a paritr de l'any 1941.És una llàstima que en lloc dels noms originals, els personatges i el poble sortissin amb noms que els havien posat a Sud Amèrica. Errada que va ser corregida a partir del tercer volum en que es va publicar ja amb els noms originals.

El món del còmic
Toni Segarra