LITTLE
LULU (La pequeña Lulú) |
Autora:
Marjorie Henderson Buell, "Marge" (guions i dibuixos) |
Lloc
i data
d'aparició: Estats Units, 1935, en el diari Saturday Evening
Post. |
El
23 de febrer de 1935, el "Saturday Evening Post" començava
la publicació d'un còmic -alguns en dirien feminista- que
per primer cop feia aparèixer una nena no solament en igualtat
de condicions amb el grup d'amics que l'envoltava, sinó, fins i
tot, amb una intel·ligència clarament superior i amb una
personalitat entremaliada, dinàmica, però plena de sentit
comú, que li conferia, de manera natural, un lideratge indiscutible.
La
petita Lulú, però, era també una nena fantasiosa
que no dubtava gens a incorporar els habituals personatges fantàstics
i mítics del món infantil a la seva vida real. D'aquesta
manera la bruixa Àgata es converteix en un personatge que tan aviat
pot sortir en els contes que la Lulú explica als seus amics com
fet un personatge real més que pren part a les aventures de la
colla.
Una
colla que té com a principal protagonista masculí en Tobi
Tàpia, un nen simpàtic, perdedor grassonet, sempre un un
barret de mariner, que es converteix en l'amable competidor de la Lulú,
a qui vol prendre el protagonisme sense aconseguir-ho mai. La filosofia
de Tobi i els seus amics queda perfectament reflectida en el lema del
seu club: "No s'admeten dones." La resta de la colla està
formada per Fito, el més petit i impulsiu, en Tino, president del
club, i en Lalo. Tots ells envejosos d'en Pepe del Salto, un acomodat
"fill de papà" (observeu el "de" afegit al
seu nom), elegant i presumit, de qui estan enamorades totes les nenes,
motiu pel qual li és negada l'entrada al club dels nois. Per la
banda de les noies completen els personatges destacats Anita, germaneta
de Fito, i amiga íntima de Lulú, i la pretensiosa i presumida
Glòria, considerada una mica la promesa de Pepe.
Les
historietes de "La pequeña Lulú" varen ser conegudes
aquí els anys seixanta gràcies als fascicles de la mexicana
editorial Novaro. Malauradament la seva difusió va durar poc temps,
atès que el règim franquista va prohibir les importacions
per entendre que el seu contingut perjudicaven el model d'educació
dels nens que defensava el nacionalcatolicisme. Encara que més
tard, en plena democràcia, es van tornar a publicar, les aventures
de Lulú ja no eren les primeres escrites i dibuixades per "Marge",
sinó les, molt més edulcorades, que van continuar, a partir
de 1947, altres dibuixants.
Poser,
aquí, la tardana difusió de "La pequeña Lulú",
quan Mafalda ja era de sobres coneguda i famosa, ha impedit que fos popular
entre el gran públic. Els dos còmics tenen, indiscutiblement,
molts punts de semblança. Però el que no es pot negar és
que "Little Lulu" va ser abans. I, possiblement, els guions
de "Little Lulu" tenien, al començament, una major acidesa
i una causticitat conseqüència d'estar encara sota els efectes
de la depressió del 29.
Posats
a relacionar "Little Lulu" amb la ciència-ficció,
podem recordar que un dels simpàtics amics d'en Tobi és
en Sami, un petit marcià que, de tant en tant, el visita amb la
seva nau espacial en forma de plat volador.
|