ROBERTO ALCÁZAR Y PEDRÍN

Autors: Juan Bautista Puero (guions) i Eduardo Vañó (dibuixos)

Lloc i data d'aparició: Espanya, 1940. Quaderns apaïsats Editorial Valenciana.

 

ROBERTO ALCÁZAR Y PEDRÍN a més a més de ser la sèrie de tebeos més longeva de la història del còmic hispànic (1.219 quaderns i 33 almanacs publicats fins la seva finalització l'any 1976) ha estat també una de les més discutides. Els guions va ser escrits, a més a més de Vañó i Juan Bautista Puerto, per Jordán Jover (ex comandant de l'exèrcit republicà, des la presó), Federico Amorós, Vicente Tortajada i Pedro Quesada. Roberto comença com a periodista i acaba com agent de la Interpol. L'univers de ROBERTO ALCÁZAR és exageradament maniqueista: ell és la honestedat burgesa personificada i ni per un moment pensa que els delinqüents ho poden ser degut a unes circumstàncies que ho han fet possible. Els que delinqueixen han de rebre el correctiu adequat no pas amb la finalitat de reeducar-los o donar-les-hi la oportunitat de viure com a persones honestes sinó, de manera més simple, escarmentar-los per assegurar que no hi tornin. És el que vol dir Pedrín quan els hi anuncia el seu "jarabe de palo" que administra sovint amb la seva "cachiporra". Tampoc s'atura gens, a l'hora d'obtenir informació, que obté gràcies a la utilització de la tortura, mètode que sembla sigui del tot justificat vista la seva eficàcia a l'hora d'aconseguir resultats. Els quaderns de la sèrie tenen l'inconvenient de ser conclusius cosa que va en detriment de la psicologia dels personatges i de la complicació de la trama que esdevé tant esquemàtica que és del tot previsible pel lector. Probablement els autors partien de la base que els nens i nenes que eren els seus habituals lectors només sentien interès per les baralles i garrotades. És possible, però, que en alguns moments es sentissin cansats de tanta simplicitat i volguessin donar una mica més de joc a la trama. Quan ho van intentar aconseguiren els episodis de més interès, els de l’aventura de l'Home Diabòlic, únic personatge que aconsegueix guanyar, encara que sigui de manera provisional, a l'invencible protagonista. Cal assenyalar que algunes de les expressions lingüístiques de ROBERTO ALCÁZAR (per exemple el famós "ostras, Pedrín") van incorporar-se al llenguatge popular i són encara utilitzades avui dia per gent que no té ni idea del seu origen.

 

El món del còmic

Toni Segarra