ROCK
VANGUARD |
Autors:
Miguel González Casquel (guions) i Antonio Guerrero (dibuixos)
|
Lloc
i data
d'aparició: Quadernd d'Editorial Rollan , 1958 . |
|
|
ROCK
VANGUARD hauria pogut ser una més de les moltes sèries inspirades
en el FLASH GORODN d'Alex Raymond i passar sense pena ni glòria.
Mereix, però, un tracte especial per la originalitat de les situacions
que planteja i la imaginativa manera de resoldre-les. Els autors s'esforçaren
per construir un univers, en el qual cada detall té la seva importància
narrativa, i una societat estructurada en classes socials amb una arquitectura
i un urbanisme individualitzats pes cadascuna. La influència de
l'Espanya profunda es deixa notar per la presència de diverses
manifestacions religioses o d'altres a mig camí entre la religió
i la superstició que no s'acostumen a veure massa en el còmic:
enterraments i funerals, la màgia casolana, el perdó a l'enemic
vençut... Igual que en el referent citat al començament
la història comença quan Rock Vanguard deixa, accidentalment,
el planeta Terra a bord d'una nau espacial en la què viatgen també
el professor Wander, la seva bonica filla Ana i el capità Carter.
A l'arribà al planeta Hortao troben una societat regida per un
poderós emperador, Serklo el cruel, que té dominats la resta
de regnes que l'envolten: el del Homes Àguila, el de Grecca, el
de les Set Illes, el país d'Amura i el país de l'Estepa
Gelada. Perquè no quedi cap dubte sobre la font d'inspiració
no falta ni tant sols una Gran Justa d'estil medieval que enfrontarà
a prínceps i guerrers i que serà, inexorablement guanyat
pel foraster procedent de la Terra. Els autors, ves a saber per quins
motius, s'aparten de l'original amb la creació d'una comunitat
de Savis Custodis, probablement inspirada en la recentment creada ONU,
amb la finalitat de dirimir de manera pacífica entre els diferents
reis i l'emperador. Disposen per poder-ho fer d'un poder tant gran que
els permet respondre amb una amenaça de destrucció immediata
qualsevol intent de rebel·lia per part de l'emperador encara que
això suposi l'aniquilació de tots els seus súbdits.
Això però no impedeix que aquell segueixi cometent tota
mena d'abusos i malifetes que, en definitiva, són els que donen
atractiu a la narració.
|