FLORITA
Autor: Vicente Roso (guions i dibuixos)
Lloc i data d'aparició: Espanya, 1947, revista El Coyote de Edicions Cliper

Quan es parla de Florita ràpidament pensem en la revista per a noies, creada l'any 1949, més important en la història del còmic hispànic. José Antonio Ramírez en el seu llibre "El comic femenino en España" diu que Florita va ser "el primer tebeo espanyol que abandona els plantejaments miserabilistes de l'autarquia per llançar-se a un intent de conquesta a l'espanyola del American way of life".
Sense desmerèixer la importància de l'equip de guionistes i dibuixants d'aquesta revista no es pot negar que un percentatge molt elevat del seu èxit és degut al personatge que li dona nom i que apareixia a la seva portada.
Personatge que havia estat creat l'any 1947 per Vicente Roso per a la revista El Coyote d'Edicions Cliper. Aquesta revista de gran èxit gràcies el personatge de José Mallorquí anava destinada, bàsicament, a un públic de nois joves seguidors de les pel·lícules i novel·les del Oest que en aquell moment tenien molt bona acollida. L'editorial va voler ampliar aquest públic introduint la pàgina de Florita pensant que atrauria les noies. La ideia no va acabar de quallar perquè en l'Espanya de finals dels quaranta la educació es basava en la separació de sexes i posava l'accent en la diferència de rols que s'atribuia a cada sexe.
Per aquesta raó l'editorial va preferir crear una revista per a noies i deixar El Coyote per els nois.
Florita, a diferència dels personatges femenins que havíem vist fins el moment en els còmics madrilenys, és una noia educada, que vesteix de manera elegant, practica esports, assisteix a concerts i, increïble!, viatja a l'estranger.
És obvi que els responsables volien trencar amb la visió carpetovetònica que la secció femenina de la Falange havia imposat com a model de la noia espanyola. Quedava bastant evident que hi havia una diferència molt gran entre la visió que tenien les publicacions que van néixer en la "zona nacional" de les que veien la llum a Catalunya o València.
Potser una de les coses que autor i editor no varen poder evitar va ser la presència omnipresent de la censura. Florita tenia pretensions pedagògiques. Aquesta pedagogia que intentava acostar-se al model femení europeu no podia traspassar els límits imposats pel nacional catolicisme. Florita podia, per exemple, fe esport però els seus banyadors, el seu vestit de tenis o el seu equipament de basquet havien de ser prou discrets per no irritar capellans ni beates.

El món del còmic
Toni Segarra