ADLER
Autor: René Van Piperzeele "Sterne" (guions i dibuixos)
Lloc i data d'aparició: Bèlgica 12/11/1985 Tintin #46. Àlbums Ed. Lombard, juny 1987.

Quan comencen les seves aventures, l'any 1948, només sabem que Adler von Berg és alemany i treballa com a pilot per una companyia privada de transports aeris propietat seva i del soci Kurt. Només han passat tres anys des que va acabar la segona guerra mundial i és fàcil deduir que Adler hi hauria participat en el bàndol perdedor. En el segon volum ja comencem a saber alguna cosa més: Adler era un tinent de la Luftwaffe, que va ser abatut a Líbia, va aconseguir escapar dels anglesos i va acabar desertant fart de la bogeria nazi. El passat retorna quan un antic company de les SS el contracta per ajudar-lo a mantenir un règim dictatorial que ha enderrocat el del pare d'una bona amiga seva.
No sabem de quina nacionalitat és la seva companya Helen Peach però expressions com "per Saint Patrick" ens fa sospitar una procedència irlandesa. Irlanda va ser neutral en la conflagració però Helen va treballar pels anglesos una mica forçada per la possibilitat de perdre el seu vaixell dedicat a lucratives activitats de transports no massa legals.
Si la Air Freight Delhi d'Adler està situada a la Índia, un lloc real, aviat l'acció ens porta al imaginari Sultanat de Pandakhan. Això és un excepció perquè Sterne prefereix situar els fet en llocs identificables, Mèxic, Birmània, Nova Guinea, Taihití, Equador,... Hi ha una preferència clara per llocs on l'autor pot demostrar la seva estima per cultures molt diferents de les occidentals europees o nord-americanes. Perquè, cal dir-ho, encara que el protagonista de la sèrie és Adler, en cada nou àlbum Sterne en sorprenia amb personatges, sobretot femenins, complexos i tan ben definits que podrien robar-li el paper principal.
He escrit en passat la darrera frase perquè malauradament l'autor va morir el novembre l'any 2006 deixant aquesta formidable sèrie inacabada.
Encara que els dibuixos dels personatges estan a mig camí entre un estil caricaturesc i realista -observem que la majoria de les vegades dibuixa els ulls només amb dos punts, la boca, el nas i les celles amb una petita ratlla per cadascuna- a la resta de detalls -paisatges, edificis, vaixells, avions- estan dibuixats amb gran precisió aconseguint una obra de gran bellesa plàstica. Però si podem afirmar que Sterne va ser un innovador en el camp del grafisme no podem menysprear la seva tasca de guionista i, sobretot, en la seva aportació revolucionaria als conceptes morals defensats pel còmic tradicional. A la sèrie trobem lícit i justificat que hi hagi qui es prengui la justícia per la seva mà. Esteban, l'avi de Manuel, que no dubte en acabar fredament amb un dels culpables; el propi Adler matant a trets a a Gassner quan aquest ja havia acabat les bales o inventant la manera de desfer-se del General Casas i el botxí Romos després d'haver fet pensar a aquest darrer que li perdonava la vida o de Yuma caçant com un conill el sinistre doctor Rotmann.
També hi ha trencament en les relacions entre els protagonistes. Em sembla recordar que, per primera i única vegada a la història del còmic, el "dolent" no rapta la noia per casar-s'hi sinópura i simplement per violar-la tantes vegades com vulgui. És més, la protagonista no només se'n va al llit amb un altre sinó que deixa plantat al nostre heroi. I aquest fet no impedirà que Adler faci costat al seu rival per treure a la nostra heroïna del fort embolic que s'ha posat.
A partir del
novèàlbum la sèrie canvia radicalment. Primer per la introducció d'elements d'una ciència-ficció quasi surrealista en una història que fins aquell moment havia estat molt respectuosa. Veure Adler "arreglant" una bomba atòmica traspassa els límits de la credibilitat per caure en el ridícul. Després, a l'àlbum següent, per un plantejament polític causant d'una forta polèmica. Sense discutir la maldat intrínseca dels goulags no deixa de ser sorprenent que es faci la seva denúncia des d'un còmic que, en canvi, s'oblida d'altres matances tant cruels com la que es va fer en territori soviètic.
Una obra fortament innovadora i refrescant. Llàstima que cap dels deu àlbums -deixant de banda un de curta tirada recollint episodis curts- hagi estat editat aquí fins l'any 2008. Esperem que a algú li vinguin ganes de fer-ho.


 

El món del còmic
Toni Segarra