ALAN
DUFF |
Autor:
Julio Vivas (guions i dibuixos) |
Lloc
i data
d'aparició: Espanya 1952. Editorial Marco. |
|
ALAN
DUFF és una col·lecció de 30 quaderns d'aventures
de gènere policíac de format apaïsat. Però el
que sorprèn d'aquesta sèrie és la seva ambientació
i les seves fons d'inspiració força allunyades, les dues,
del que era comú a l'Espanya franquista de l'època. És
clar que en el mateix any de la seva sortida s'acabava el bloqueig econòmic
que els aliats havien imposat a Espanya pel la seves implicacions amb
els perdedors de la guerra. La guerra freda contra la Unió Soviètica
obligava els Estats Units a augmentar les bases militars que tenia a Europa
i Espanya era camp abonat per a implantar-les a canvi del reconeixement
del règim franquista que, així sí, abandonava les
salutacions braç enlaire, deixava les gorres falangistes a l'armari
i obligava als més díscols a vestir-se amb americana i corbata.
Potser aquestes raons fan que a diferència de, per exemple Roberto
Alcázar y Pedrín (1940), El Guerrero del antifaz (1944),
El Capitán Coraje (1946), El Puma (1946). El coyote (1947), el
Diablo de los mares (1947) i molts més -possiblement amb excepcions
com Els inspector Dan (1947) o El Doctor Niebla (1948)- els personatges
no siguin ja els prototips d'una societat ancorada en el passat i els
protagonistes tinguin un caire més modern començant, fins
i tot, per viure primer a Nova York i després a Londres.
A diferència de la majoria de les sèries d'aquella època
ALAN DUFF no es basa ni en els quaderns en els què cada aventura
conclou al final del quadern ni en aquelles interminables que al cap de
més de dos-cents quaderns encara no se sap com acaben. En els 30
quaderns d'ALAN DUFF es narren un total de cinc aventures de diferent
longitud. Els dibuixos de Julio vivas son eficaços i posats al
servei d'una narració senzilla però directa. A mesura que
els quaderns progressen es nota cada cop més la influència
de dibuixants americans com Milton Caniff o Frank Robbins que utilitzen
les taques negres fetes amb pinzell.
La sèrie comença presentant-nos Alan Duff, un policia que
investiga la mort del seu amic metge, assassinat per que ha vist, i ha
curat, el rostre d'un criminal que ha canviat la seva cara. A l'episodi
següent Alan deixa la policia al rebre una herència que ha
de compartir amb Thelma, una bonica noia rossa que des d'aquest moment
serà inseparable del protagonista que, a la tercera aventura, haurà
de ser rescatada d'una subtil vampirització. El desgast físic
que això ha requerit fa que la parella busqui un merescut descans
en un balneari de platja on tindrà lloc una aventura d'estil Agatha
Christie. La darrera aventura, la més llarga, decau ràpidament
i recull tots els tòpics de l'època.
La sèrie continua patint un dels problemes endèmic de tots
els tebeos espanyols de l'època: la manca de detall en els interiors
dels edificis, en els carrers, etc. És a dir tot el que omple les
vinyetes i els hi dona una aparença d'ubicació i de realitat.
És impossible distingir un carrer de Paris d'un de Nova York o
d'un altre de Londres. És clar que aquest mal és una mica
conseqüència del que estaven disposats a pagar els editors
per la feina del dibuixant.
|