JOHAN
ET PIRLOUIT |
Autor:
Pierre Culliford dit "Peyo" (guions dibuixos) |
Lloc
i data
d'aparició: Bèlgica, abril de 1952 a la revista Spirou |
|
|
Abans
d'aparèixer amb les seves característiques actuals, Johan,
amb cabell ros i uns trets bastant més caricaturescos havia fet
unes breus aparicions, els anys 1946 i 1947 a la revista La Dernière
Heure i l'any 1950 a Le soir. El setembre de l'any 1952, però,
pren una nova figura, encara molt allunyada de la que serà la definitiva,
però que ja té la seva característica cabellera negra,
arran de la seva publicació a la revista Spirou en la seva
primera aventura llarga, una aventura simplista i molt infantil que haurà
de madurar en els propers episodis. De fet és en el tercer episodi,
Le lutin du bois aux roches, quan té lloc una de les dues
primeres grans troballes de la sèrie: el petit Pirlouit conegut
aquí com a Trencapins un nan malèvol, poruc i llest que
fa qualsevol cosa per a sobreviure i per viure el millor possible. Això
li queda garantit amb la seva amistat amb Johan (Jan, en català)
i la seva fidelitat al rei i, per tant, a partir d'aquest moment esdevé
company inseparable de Johan adquirint una importància primordial
a la sèrie que, fins i tot, canvia de nom. Les aventures de JOHAN
ET PIRLOUIT són interessants i divertides. Interessants perquè
Peyo sap reflectir amb humor i encert la vida a l'Edat Mitjana amb les
seves supersticions, els seus temors, les seves lluites i la seva pobresa
material i cultural. Però en una edat en que el paganisme estava
encara molt més estès que el que el cristianisme ens ha
volgut fer creure, els elements màgics havien d'estar omnipresents.
D'aquesta manera es produeix la segona gran troballa, en el àlbum
La flûte à six schtroumpfs, on apareixen uns petits
personatges de color blau i coberts amb un punxegut capell de color blanc,
els schtroumpfs, coneguts en català com els barrufets, que adquiriran
tanta importància en futures aventures que obligaran a Peyo a abandonar
JOHAN ET PIRLOUIT per dedicar-se a una nova sèrie que porta per
nom LES SCHTROUMPFS. Com que tots els barrufets eren exactament igual
no es podia distingir si eren mascles o femelles cosa que, ja és
tradicional en el còmic, va originar les corresponent acusacions
de masclisme, homofòbia, etc. Per fer callar les veus discordants
i ridiculitzar aquestes acusacions Peyo va crear la barrufeta que, ara
sí que quedava clar, era la única femella en un poblat en
que tots els demés eren mascles. Algú es podria haver preguntat
de quina manera devia funcionar una societat d'aquesta mena per a garantir
l'espècie. Afortunadament cap nen ho ha fet. La gran inventiva
de Peyo li va permetre crear un llenguatge especial per aquest personatges
basat en les diferents derivacions del mot schtroumpf (en català
el verb barrufar) que, increïblement, era perfectament intel·ligible.
Diguem, com a anècdota, que en els difícils anys de la dictadura
franquista aquí a Catalunya corria una enganxina en la que un barrufet
amb una senyera deia textualment Barrufem un barrufapaís més
barrufet, tot un extraordinari míting polític. Malauradament,
la dedicació als barrufets li va fer anar deixant la sèrie
original que abandonà, definitivament l'any 1970. Quan l'any 1992
estava disposat a reemprendre-la, va morir sobtadament. Peyo ens ha deixat
13 àlbums de JOHAN ET PIRLOUIT que constitueixen una autèntica
joia pels seus posseïdors i una de les gran obres mestres del còmic.
Desprès e la seva mort Alain Maury ha continuat la sèrie,
amb dignitat, però sense l'alçada que li va donar el mestre
Peyo. Els àlbums de JAN I TRENCAPINS han estat editat diverses
vegades i per diverses editorial a Espanya. En català n'hi ha uns
quants editats per Grijalbo.
|