MURENA

Autors: Jean Dufaux (guions) i Philippe Delaby (dibuixos)

Lloc i data d'aparició: França, novembre de 1997 . Àlbums Daragud
 

L'acció de MURENA transcorre en la Roma dels primers anys de Neró. El primer àlbum comença l'any 54 DC, poc abans de la mort l'emperador Claudi assassinat per ordre de la seva dona Agripina a qui tenia la intenció de repudiar per poder-se casar amb Lolia Murena mare del protagonista, que també és assassinada. Neró, fill del matrimoni anterior d'Agripina, el succeeix en el tron, als disset anys, gràcies a l'ajut del pretorià Burre lleial. Hi ha, però un testament de Claudi designant successor al seu fill de catorze anys, Britànic. A partir d'aquest moment hi ha una triple intriga: la de Neró per impedir que el testament surti a la llum i Britànic agafi el poder, la de Murena per descobrir i castigar el culpable de la mort de la seva mare i la de Neró per protegir aquesta de la venjança de Murena. Agripina fa tot el possible per dominar la situació i ser la qui realment tingui el poder arribant, fins i tot per, aconseguir-ho, a posar-se al llit amb el seu fill. Dufaux ha tingut l'habilitat d'afegir una sèrie de personatges secundaris que ajuden a completar un escenari fascinant: Acté, una esclava prostituta andrògina amb cos de noi i sexe de noia de qui està enamorat Neró; Pallas, el fidel llibert d'Agripina que secretament ha conservat el testament de Claudi; Domitia Lepida, germana i enemiga d'Agripina, que ha protegit i tingut cura de Neró quan era infant; Balva, l'esclau negre de Britànic; Massam, enemic declarat de Balba; Draxio, el substitut de Pallas com executor dels dessitjos d'Agripina; Arsilia la esclava de Petroni que consola Murena; ....
Tot això, és clar, sense comptar amb el personatges realment històrics com Sèneca, Jenofonte, Petroni, un jove Vespasià, Popea, Otó -futur emperador- o el prefecte Burre. Noms de sobres coneguts per tothom. I, fins i tot, un tal Pere, vingut de la llunyana Judea, que amb les seves prèdiques capgirarà l'imperi.
Des del punt de vista gràfic l'obra va guanyant a mesura que se succeeixen els volums. La descripció superba d'una Roma al mateix temps sòrdida, luxuriosa, esplèndida, miserable, amb els arcs triomfals al costat del crucificats a la porta Tiburtina és una autèntica recreació plàstica realista i verídica. Les figures humanes, poc acurades en el primer volum, han guanyat personalitat i elegància a mida que han anat tenint més presència i assiduïtat. Els volums inclouen al final, a més a més, una sèrie de notes bibliogràfiques que permeten situar la narració en el seu context històric. Encara que, sobre tot al començament, hi ha algunes errades, aquestes no són tant importants com per desvirtuar una obra que ratlla en la perfecció. Els quatre àlbums, publicats a Espanya per Planeta Agostini, completen l'anomenat cicle de la mare. Les dues darreres vinyetes, dos primers plans de Neró i Murena, semblen deixar veure l'invisible fil que separa l'amistat de l'enemistat. Esperem, impacients, la seva continuació.

 

El món del còmic
Toni Segarra