ROBERTO ALCÁZAR Y PEDRÍN
|
Autors: Juan Bautista Puero (guions) i Eduardo Vañó
(dibuixos)
|
Lloc i data d'aparició: Espanya, 1940. Quaderns
apaïsats Editorial Valenciana.
|
|
|
ROBERTO
ALCÁZAR Y PEDRÍN a més a més de ser la sèrie de tebeos més longeva de la
història del còmic hispànic (1.219 quaderns i 33 almanacs publicats fins la
seva finalització l'any 1976) ha estat també una de les més discutides. Els
guions va ser escrits, a més a més de Vañó i Juan Bautista Puerto, per Jordán
Jover (ex comandant de l'exèrcit republicà, des la presó), Federico Amorós,
Vicente Tortajada i Pedro Quesada. Roberto comença com a periodista i acaba
com agent de la
Interpol. L'univers de ROBERTO ALCÁZAR és exageradament maniqueista:
ell és la honestedat burgesa personificada i ni per un moment pensa que els delinqüents
ho poden ser degut a unes circumstàncies que ho han fet possible. Els que
delinqueixen han de rebre el correctiu adequat no pas amb la finalitat de
reeducar-los o donar-les-hi la oportunitat de viure com a persones honestes
sinó, de manera més simple, escarmentar-los per assegurar que no hi tornin.
És el que vol dir Pedrín quan els hi anuncia el seu "jarabe de
palo" que administra sovint amb la seva "cachiporra". Tampoc
s'atura gens, a l'hora d'obtenir informació, que obté gràcies a la
utilització de la tortura, mètode que sembla sigui del tot justificat vista
la seva eficàcia a l'hora d'aconseguir resultats. Els quaderns de la sèrie tenen
l'inconvenient de ser conclusius cosa que va en detriment de la psicologia
dels personatges i de la complicació de la trama que esdevé tant esquemàtica
que és del tot previsible pel lector. Probablement els autors partien de la
base que els nens i nenes que eren els seus habituals lectors només sentien
interès per les baralles i garrotades. És possible, però, que en alguns
moments es sentissin cansats de tanta simplicitat i volguessin donar una mica
més de joc a la trama. Quan ho van intentar aconseguiren els episodis de més
interès, els de l’aventura de l'Home Diabòlic, únic personatge que
aconsegueix guanyar, encara que sigui de manera provisional, a l'invencible
protagonista. Cal assenyalar que algunes de les expressions lingüístiques de
ROBERTO ALCÁZAR (per exemple el famós "ostras, Pedrín") van
incorporar-se al llenguatge popular i són encara utilitzades avui dia per
gent que no té ni idea del seu origen.
|