TOP
10 |
Autors:
Alan Moore (guions) i Gene Ha i Zander Cannon (dibuixos) |
Lloc
i data
d'aparició: Estats Units, 2000 editat per America's Best
Comics. |
He
de reconèixer el meu poc interès pels còmics de superherois.
No puc entendre de cap de les maneres l'atracció que sent el públic
per unes aventures en les que els bons estan sempre a favor del model
de vida americà, un dels models més injustos que hi ha en
el planeta, i a més a més ho hagin de fer auxiliats per
una pandilla de tarats que haurien d'estar tancats en un manicomi.
Alan
Moore, que ha demostrat ser un excel·lent guionista en obres com
V de vendetta fa, en aquesta sèrie, una autèntica
exhibició de tipus estrafolaris aplegats en una ciutat, Neópolis,
creada tot just acabada la segona guerra mundial i amb l'ajut d'antics
nazis i en la que van a parar tots els "centiherois" que han
ajudat als aliats a guanyar la guerra. No deixa de ser curiós que
mentre en els altres països es mostra un gran respecte pels joves
que van lluitar en defensa dels valor democràtics posats en perill
pel govern hitlerià, es doni la imatge als nois nord-americans
que si la guerra es va guanyar no va ser gràcies a l'esforç
de tot el país i, principalment de les seves classes populars,
sinó de quatre individus que si no volaven, tenien tots mena de
qualitats provenint de radiacions atòmiques quan ni tant sols sabien
que el més boque poden portar aquesta mena de radiacions és
un càncer.
Malgrat
la fama del guionista les histories de Top 10 són força
elementals amb uns misteris policíacs que poden ser resolts per
un nen de deu o dotze anys. El que passa és que hàbilment,
i per donar-hi un valor afegit, entre els protagonistes hi ha homosexuals,
lesbianes i gent que sent atracció sexual per sers no humans, siguin
animals, siguin robots o siguin alienígenes. I fins i tot es permet
el luxe de tenir una protagonista que es passeja sempre despullada encara
que amb el cos pintat i amb uns enquadraments i angles que poca cosa deixen
veure. Potser fins i tot això devia ser massa pels editors perquè,
casualment, és la únics que mort abans d'acabar la sèrie.
Després
d'acabar-la a Moore se li va ocórrer que potser calia explicar
com havia començat tot: això donà com a resultat
un nou àlbum, The Forty Niners, publicat el 2005.
A
casa nostra tots dos han estat publicats el 2007 per Norma Editorial.
|