Impossible dir alguna cosa sobre TARZAN que no s'hagi dit ja. Inicialment la sèrie segueix fidelment el relat que Edgar Rice Borroughs havia publicat a la novel·la Tarzan of the Apes (1912). Relat que l'any 1928 va ser il·lustrat per Foster en el setmanari britànic Tit-Bits.

Encara que, indiscutiblement, el primer dibuixant d'aquesta sèrie va ser Foster cal precisar que el més destacat va ser Burne Hogarth que la va dibuixar en dues etapes (1929-1936 la primera i 1937-1947 la segona) amb guions de William Laas. Abans, però, havia estat dibuixada (sense el menor interès) per Rex Maxon (1929-1936) i William Juhré (1936-1938). Posteriorment molts altres dibuixant la continuaren; entre d'ells Dan Barry, Bob Llubbers, John Celardo, Russ Manning i Joe Kubert.

Curiosament el mateix dia apareixia també BUCK ROGERS un còmic dibuixat per Dick Calkins amb guions de Philip F. Nowlan que ja havia publicat dos llibres protagonitzats per aquest personatge.

Poso aquí aquesta data perquè aquestes dues sèries, juntament amb TIM TYLER'S LUCK (1928), van ser les que van canviar en profunditat la línea i l'essència del còmic. Fins aquell moment la immensa majoria de còmic tenien caràcter humorístic (origen del nom comic-strip). Cada una d'aquestes tres sèries oblida aquest origen i ens submergeix en el món de l'aventura. Les dues darreres, per ordre cronològic, en escenaris exòtics (la primera ho farà també anys després). TARZA amb personatges que viuen en una misteriosa selva inexplorada fins aquells anys i BUCK ROGERS amb un esenari fora del nostre planeta o en universos desconeguts que només podem entendre si acceptem la ciència-ficció. Una i altra varen propiciar la creació de nombrosos imitadors entre dels qual només cal recordar BRICK BRADFORD (1933) o FLASH GORDON (1934). Caldrà esperar que acabi la segona guerra mundial per veure l'aventura situada en el món real: RIP KIRBY (196) i STEVE CANYON (1947).

Tots els lectors deuen saber la història de Tarzan, un nen que creix en una selva criat per un goril·la a la mort dels seus pares -nobles anglesos- que havien naufragat a les costes d'Àfrica. Al principi els únics companys amics o enemics de l'heroi son els animals, feres, indígenes i alguna expedició blanca que s'ha endinsat en aquell territori. Més endavant els autors del còmic incorporen personatges ficticis de civilitzacions perdudes o misterioses.

No cal dir que vist amb ulls actuals TARZAN és un còmic racista i masclista en el que la superioritat dels blancs -sobretot dels mascles- es posada de manifest una vegada darrera l'altre. El còmic se salva, però, per la qualitat dels dibuixos i l'exotisme dels ambients. La gent havia sortir feia poc de la primera guerra mundial i estaven en ple crack del vint-i-nou. La necessitat d'evadir-se i oblidar-se dels maldecaps de cada dia van propiciar una autèntica devoció, potser incomprensible amb ulls d'ara, a aquesta sèrie.

Steve Parisot publicà l'any 1966 l'article "Gestes et Plastique" a la prestigiosa revista Giff-Wiff (pionera en l'estudi dels còmics) on posava en qüestió la veracitat de les postures dibuixades per Hoggarth. Sembla ser que el dibuixant estava més preocupat per l'exaltació del cos masculí que per les postures que requerien les accions que estaven succeint. Aprofondint en el tema Michel Caen redactor en cap de la revista Midi-Minuit Fantastic escriu:

La sexualitat de Tarzan tal i com la veu Hogarth és doncs la d'un solitari, atès que Jane surt segons crec una única vegada en les aventures dibuixades per aquest il·lustrador. El Senyor de la Jungla viu totalment sol, adorat per poblacions primitives, essencialment mascles si excloem reines ferotges i grans sacerdotesses. La seva activitat es divideix a part s iguals entre una certa activitat sàdica, que no exclou pas el masoquisme, i un narcisisme de bona fe fortament banyat de homosexualitat. Portat al límit podríem també, malgrat els evidents símptomes d'impotència, suposar-li una zoofília molt activa.

Ara que s'està reeditant amb àlbums de luxe tenim la ocasió de verificar l'autèntic valor d'aquesta sèrie i situar-la en el lloc que li correspongui.